Els ulls blaus elèctrics de l'Ania miren el camp de batalla, expectants. Els Canviants - posseïdors del gen de canviar de forma -feia uns quants anys que havien declarat la guerra contra els Psi, antany humans que en un intent de fer una societat millor, van crear el programa Silenci, el qual va eliminar tota emoció del seu cos. Ja no recorden que una vegada van ser diferents. Dirigits per un Consell, van menysprear els altres tipus de vida i els van intentar aniquilar. Es per això que ara ens trobem aquí, a les ruïnes de Thorin, el que abans havia sigut el centre de la nostra civilització.
L'Ania està llesta per presentar batalla. Porta dues espasses, de mida mitjana per a defensar-se. També porta una armadura de cuir blanc, amb braçalets i muscleres negres. El cabell el porta recollit en un monyo, en un intent poc satisfactori de treure'l de sobre la cara. L'Ania té tots els sentits molt alertes, pel que olora a en Caleb quan encara està molt lluny.
-Ja a arribat l'hora-diu ell nerviós, uns quants passos darrere seu.
L'Ania clava els ulls en els del seu company. Ell els té verds maragda i, com tots els de la seva espècie, deixen anar fils d'energia, com petits llamps dintre dels ulls. Ella somriu per donar-li ànims, però no pot evitar sentir llàstima, ja que ell no hauria de lluitar, encara no té ni tan sols 18 anys... Situacions desesperades, requereixen mides desesperades, pensa amb tristesa mentre s'encaminen cap els arbres que ofereixen un bon cobriment.
Quan arriben als arbres, els dos claven la seva mirada en l'horitzó, on localitzen a l'enemic que es cada cop més a prop. Tothom és al seu lloc, tots preparats. Passada una estona, ja són prou a prop com per olorar-los. Llavora'ns donen l'ordre d'atacar.
Les fletxes tallen l'aire, formant un núvol negre que cau sobre els enemics. Maten així a tots els que poden, però els Psi paren les fletxes amb un escut tecnològic i si és necessari, també amb els seus poders mentals, encara que alguns escuts no són prou forts pel que al final cedeixen, provocant així la mort de seu propietari. Quan ja són massa a prop, gairebé tots deixen els arcs i la lluita es comença a fer per separat.
L'Ania s'ajunta amb el Caleb i s'enfronten amb un grup de sis Psis. Les espasses de l'Ania són ràpides i mortíferes. La lluita cada vegada es més salvatge i els Psi han començat a fer servir els seus poders mentals per incapacitar alguns Canviants - als Psi els costa més entrar en la ment dels Canviants- i entre aquestos, ja es poden veure alguns en la seva forma animal (tigres, llops, lleopards...).
En Caleb i l'Ania continuen avançant,fins que un par de Psis els envolten. Un salta cap a l'Ania i dos cap en Caleb. L'Ania també salta cap enrere i interposa les seves espasses entre el Psi i ella. Ella deixa anar un rugit i ataca ferotgement travessant el Psi per l'estomac, aquest la mira als ulls i ella pot apreciar, per primera vegada, la seva mirada buida de tota emoció, tan freda, que l'Aina solta sense pensar-ho el cos d'aquell Psi, que es mou en un últim intent de ferir-la.
Llavors olora la sang. Una sang que no és seva, ni tampoc del Psi. Caleb, pensa l'Ania espantada, mentre es gira a tota velocitat. Llavors el veu, a terra tirat, amb un tall a l'estomac molt profund i dos més a la seva cara. L'ira envaeix l'Ania, que es tira a sobre dels dos Psi. Els mata sense miraments, tan ràpid com pot, per anar a socórrer al seu amic.
S'agenolla al seu costat i mira de tapar la seva ferida, però ell li agafa les mans. Ella no ha volgut mirar la seva cara, amb por del que pot trobar allà. Però ho fa. L'Ania mira als ulls a en Caleb. Aquests ja no són verd maragda, ara són negres com la nit. Tampoc tenen els llamps dintre seu, ara són apagats. La part animal de la seva ànima l'havia abandonat, juntament amb la seva vida.
L'Ania crida de frustració i amb aquest crit arriba la seva alliberació. Creix i és contrau. El seu cos és torna més gran i fort, la seva pell canvia. S'ha transformat en un enorme llop completament elèctric. La seva forma animal. A partir d'aquí l'Ania entra en frenesí, la seva part animal adquireix el control. Mossega, salta, aranya, aixafa...
...
L'Ania obre els ulls hores després. Torna a tenir la seva forma humana i es troba a la bora d'un riu, al costat del que feia poc era el camp de batalla. No recorda quasi res del que a passat, però encara pot sentir el sabor de la sang dins la seva boca. Sap que està ferida, però no importa, s'arrossega fins a trobar al seu amic, el qual havia quedat sepultat per altres cossos.
El camp de batalla hi és desert ara, immers en un silenci sepulcral. L'Ania agafa la mà d'en Caleb. D'aquí poc anirien a buscar els morts i els supervivents. I ella està disposada a esperar el que calgui fins que els trobin a tots dos.
.jpg)